El dol en els infants: «I ara, com li explico?»

El procés de dol en els infants

La mort d’un familiar proper és sempre una cosa difícil d’explicar als fills, més si es tracta del pare o de la mare. A tots els éssers humans ens angoixa i ens inquieta aquesta possibilitat, i intentem allunyar-la tot el que podem. Però malgrat els nostres esforços, de vegades ens veiem obligats a tenir que explicar la mort als nens.

Com a pares i mares volem protegir-los del dolor i del patiment que suposa perdre un familiar proper. Amb tota la bona intenció, els ensenyem a viure allunyant-los de la mort i oferint-los possibilitats infinites, però així també correm el risc que els hi acabi semblant que tot patir és evitable. Podríem estar transmetent el que alguns filòsofs i pedagogs anomenen, “una pedagogia de la infinitud”. És a dir, que en l’educació no es contempla ni el patiment, ni el fracàs ni la mort.

Els nens, per tant, no estan preparats per afrontar les coses que són inevitables i doloroses i, quan aquestes arriben, la seva frustració és tan gran i els seus recursos tan escassos que la possibilitat d’una elaboració adequada es fa més difícil.

Com entenen la mort els nens?

Els nens comencen a aprendre el que és la mort de manera indirecta i intuïtiva. Saben que hi ha alguna cosa inquietant en la vida, però les seves teories són limitades i estan marcades per un pensament fantàstic, egocèntric i emocional. La nostra missió és no deixar-los sols en aquest món de fantasia, i respondre les seves preguntes sobre la mort d’acord a la seva edat, però amb la major sinceritat possible, perquè cada edat té les seves pròpies idees sobre el que és morir o estar mort.

És important que ajudem als fills a apropar-se a la realitat de la mort de la manera menys angoixant possible. Els nens necessiten la nostra ajuda i acompanyament perquè el seu concepte de mort encara està “en construcció”, així com la seva elaboració del dol. Les nostres explicacions i el nostre suport afectiu són molt beneficiosos pel seu desenvolupament, tan en el moment de la pèrdua com en el futur.

Quatre conceptes clau sobre la mort explicada als nens

Hem de tenir en compte que els nens petits no fan deduccions, sinó que interpreten les nostres paraules de manera literal. Per exemple, quan els hi diem que una persona “Se n’ha anat al cel” o “a un lloc millor” interpreten literalment això, cosa que els pot confondre de manera considerable. Hi ha quatre coses que és realment important transmetre correctament als fills sobre la mort:

• La mort és universal, tots els éssers vius moren.
  La mort és una cosa que li passa a tots els ésser vius. Negar que tots morirem és insostenible, però afirmar-ho rotundament també els hi pot generar massa angoixa. Per tant, els hem d’ajudar a anar assimilant la mort de manera progressiva.
• La mort és irreversible, quan morim no tornarem a viure més.
  La mort és un estat permanent i no temporal ni reversible (com ells ho solen experimentar en els seus jocs).
• Totes les funcions vitals s’acaben completament en el moment de la mort.
  Quan morim, el cos deixa de funcionar completament i no hi ha res a fer. El nen no comprèn aquest fet degut a les seves pròpies limitacions cognitives, però l’adult l’ha d’ajudar a fer-ho.
• Tota mort té una causa física que no té res a veure amb els pensaments, emocions o sentiments de ningú.
  No és culpa del nen ni de res que hagi fet, i per tant cap possible discussió o desavinença n’ha tingut la culpa (de vegades, se’n poden sentir culpables).

Com explicar als nens la mort d’un ésser estimat

• Donar-li la notícia el més aviat possible.
• La persona més adequada per dir-li serà un altre ésser estimat el més proper possible.
• Informar a l’escola el més aviat possible per tal de que prenguin les mesures oportunes.
• Deixar que el nen faci totes les preguntes que vulgui en qualsevol moment.
• Explicar-li sempre la veritat sobre el que ha passat, però sempre de manera adequada a la seva edat i capacitat cognitiva (nens i adolescents).
• Explica’ls-hi mitjançant exemples vivencials que ells hagin conegut.
• No donar moltes explicacions metafòriques o molt espirituals, perquè confondran als mes petits, que no estan preparats per conceptes simbòlics i interpreten de manera literal.
• Als més petits, tranquil·litzar-los explicant que nosaltres estem bé i que els cuidarem, per prevenir el seu temor a que un altre familiar proper pugui morir.
• Tranquil·litzar-los sobre la continuïtat de les seves vides futures, especialment als adolescents, que poden inquietar-se pel seu futur immediat.
• Fer-los entendre que la mort no és l’oblit, i mantenir la persona present en la memòria a través de la conversa i el record. Parlar de la persona freqüentment els ajuda a anar elaborant el dol.
• Els nens han de poder expressar el seu dolor i els adults hem de servir-los de model d’aprenentatge (si neguem o contenim el que sentim, ells faran el mateix, cosa que no els ajudarà).
• A partir dels 6 anys, els nens poden participar en els rites funeraris (velatori, enterrament, funeral, misa). Participar en aquest rituals, degudament explicats i sempre acompanyant al nen, afavoreix que se senti unit a la família i integrat en l’experiència del dol familiar.
• Els nens i adolescents necessiten acomiadar-se. La manera concreta de fer-ho dependrà del que vulgui fer el nen i del que consideri oportú la família.

En conclusió:

Si ajudem als nostres fills a fer totes i cadascuna de les coses de la vida, també és molt important que els hi parlem i ajudem a comprendre l’experiència de la mort. D’aquesta manera podrem preparar-los per afrontar la vida amb una millor comprensió del que significa viure plenament.