900 018 018. El Govern d’Espanya ha engegat el dia 1 d’aquest mes de Novembre el telèfon contra l’assatjament escolar. (Per més informació: http://www.rtve.es/noticias/20161020/se-pone-marcha-900-018-018-telefono-contra-acoso-escolar/1428902.shtml)
Segons un estudi recent de Save The Children (2016) gairebé 1 de cada 10 nens de Secundària reconeixen haver patit violència escolar entre iguals.
“Sempre ha passat i no es pot canviar”, “és cosa de nens”, “ja passarà, tots hem passat per això” són alguns dels mites que, per sort cada vegada menys, sentim quan algú parla del bullying, però la realitat és que és una forma de violència que vulnera els drets dels infants, podent tenir com a conseqüències símptomes d’estrès postraumàtic (malsons, ansietat, insomni, pànic,…), depressió, intents de suïcidi, dèficit d’autoestima o fracàs escolar entre d’altres, i per tant requereixen respostes de protecció i intervenció per part dels adults del seu entorn.
QUÈ ÉS EL BULLYING O ASSETJAMENT ESCOLAR?
Segons les institucions jurídiques del nostre país, es defineix com incidents entre alumnes o estudiants que es prolonguen durant un període de temps, que poden consistir en actes violents o l’aïllament deliberat de la víctima que degenera en una relació jeràrquica de dominació-submissió, així com una intencionalitat de ferir-la ja sigui física, psicològica o emocionalment.
PERÒ NINGÚ L’HA PEGAT MAI!
És important tenir en compte que les agressions físiques no són la única modalitat d’aquest tipus de violència. Juntament amb aquest tipus de bullying, en podem trobar d’altres, com el verbal (insults, mots despectius o menyspreu públic), psicològic (accions encaminades a provocar temor i inseguretat), social (amb l’objectiu d’aïllar la víctima del grup), sexual (tocaments sense consentiment, gestos obscens o demandes de favors sexuals), i el mes nou, el ciberbullying, caracteritzat per l’ús de les xarxes socials i noves tecnologies per dur a terme aquest maltracte.
COM PUC DETECTAR SI EL MEU FILL PATEIX AQUEST TIPUS DE VIOLÈNCIA?
La majoria dels nens i joves que es troben en aquestes situacions es mostren reticents a explicar-ho tant a casa com a l’escola, principalment per por a les represàlies que poden patir per part dels agressors, i per por a empitjorar la situació. Tot i així hi ha alguns senyals d’alarma que ens poden indicar que alguna cosa no va bé amb els nostres fills:
- No parla dels seus amics o companys de classe, no els conviden a casa i no són convidats a les festes o sortides.
- No tenen “millor amic”.
- Tenen por a l’escola i utilitzen estratègies d’evitació per no anar-hi.
- Presenten ferides, cops o blaus sense donar explicacions.
- Li falten llibres o material escolar, o estan més deteriorats del que és normal.
- Utilitzen una ruta il·lògica per anar i tornar de l’escola.
- Canvis en els seus horaris diaris (arriben a casa abans o més tard de l’habitual).
- Demanen, perden o roben diners.
- Vol anar acompanyat a l’entrada i la sortida
- No atén a trucades, deixa d’utilitzar el telèfon o internet.
- Està irritable i té canvis sobtats d’humor sense motiu.
- Té dolors somàtics, mals de cap, de panxa, vòmits.
- Té malsons, canvis en la gana i la son.
- Es mostra trist, alentit, actitud insegura, pèrdua d’interès i d’energia.
- Fa comentaris sobre la mort i el suïcidi.
- Problemes de rendiment.
QUÈ PUC FER PER AJUDAR-LO?
És important estar atents a la situació dels fills a l’escola, potenciant la comunicació amb ells i vigilar les senyals d’alarma. A l’hora, és important:
- No fomentar respostes violentes contra els agressors.
- No treure-li importància al que està passant.
- No culpabilitzar els fills per ser les víctimes.
- Donar-los suport sense jutjar-los.
- Evitar mostrar les nostres ansietats i grans preocupacions.
- Validar els sentiments del nostre fill, explicant-li què està passant i què es farà.
- Oferir opcions reals d’ajuda, com per exemple psicoteràpia o mediació.
- Intentar posar-se en contacte amb altres pares de nens que poden estar vivint la mateixa situació.
- Comunicar la situació a l’escola per què engegin el protocol d’actuació pertinent, i estar obert a participar en les mediacions que l’escola proposi, si és el cas.
- És important demanar especial vigilància durant els patis, menjadors, banys.
- Si la solució que ofereix el centre educatiu no és, o no es considera suficient, els pares poden contactar amb inspecció d’ensenyament per a comunicar el cas.
- Com a últim recurs, emprar la via legal per denunciar el problema, (en cas d’alumnes majors d’edat es segueix el codi penal, per a alumnes menors s’aplica la llei del menor).
LA MILLOR SOLUCIÓ: LA PREVENCIÓ
Els alumnes implicats en aquestes situacions d’assatjament no són únicament agressor i víctima. D’entre els companys, podem destacar els que aproven el bullying activament (toleren l’agressor i en segueixen les ordres, creuen que la víctima mereix el que li passa), els que l’aproven passivament (treuen importància als fets, no hi participen però també creuen que la víctima ho mereix), els alumnes que ho desaproven passivament (no els agrada la situació però no intenten evitar-la), i finalment els que ho desaproven activament (normalment són amics de la víctima, pensen que tenen la responsabilitat d’intervenir, i participen activament intentant parar la situació).
Per tant és responsabilitat de tots intentar minimitzar al màxim aquestes situacions, sigui quin sigui el paper dels nostres fills, pel que hauríem de treballar amb ells des de casa aspectes com:
- Empatia
- Habilitats socials, especialment de comunicació i l’assertivitat.
- Autoestima
- Avaluació de les conseqüències del nostre comportament
- Sentit crític
- Educar en la no violència i la diversitat.