Categoría: Psicologia infantil i adolescent

TEA sant cugat

L’hora del TEA: la transició cap a l’adolescència

TEA sant cugat

El dijous dia 8 de juny vam compartir amb pares i mares del Grup TEA Sant Cugat una xerrada molt interessant sobre la transició cap a l’adolescència dels nens i nenes amb Trastorn de l’Espectre Autista.

Vàrem parlar sobre la importància d’anticipar al màxim la informació sobre els canvis físics i psicosexuals, els canvis en les relacions socials i els canvis acadèmics, així com d’estratègies concretes sobre com explicar-ho als nens i nenes amb TEA.

Moltes gràcies al Grup TEA Sant Cugat per comptar amb nosaltres i per crear un clima distès i còmode.

bullying

Assetjament escolar

900 018 018. El Govern d’Espanya ha engegat el dia 1 d’aquest mes de Novembre el telèfon contra l’assatjament escolar. (Per més informació: http://www.rtve.es/noticias/20161020/se-pone-marcha-900-018-018-telefono-contra-acoso-escolar/1428902.shtml)

Segons un estudi recent de Save The Children (2016) gairebé 1 de cada 10 nens de Secundària reconeixen haver patit violència escolar entre iguals.

“Sempre ha passat i no es pot canviar”, “és cosa de nens”, “ja passarà, tots hem passat per això” són alguns dels mites que, per sort cada vegada menys, sentim quan algú parla del bullying, però la realitat és que és una forma de violència que vulnera els drets dels infants, podent tenir com a conseqüències símptomes d’estrès postraumàtic (malsons, ansietat, insomni, pànic,…), depressió, intents de suïcidi, dèficit d’autoestima o fracàs escolar entre d’altres, i per tant requereixen respostes de protecció i intervenció per part dels adults del seu entorn.

QUÈ ÉS EL BULLYING O ASSETJAMENT ESCOLAR?

Segons les institucions jurídiques del nostre país, es defineix com incidents entre alumnes o estudiants que es prolonguen durant un període de temps, que poden consistir en actes violents o l’aïllament deliberat de la víctima que degenera en una relació jeràrquica de dominació-submissió, així com una intencionalitat de ferir-la ja sigui física, psicològica o emocionalment.

PERÒ NINGÚ L’HA PEGAT MAI!

És important tenir en compte que les agressions físiques no són la única modalitat d’aquest tipus de violència. Juntament amb aquest tipus de bullying, en podem trobar d’altres, com el verbal (insults, mots despectius o menyspreu públic), psicològic (accions encaminades a provocar temor i inseguretat), social (amb l’objectiu d’aïllar la víctima del grup), sexual (tocaments sense consentiment, gestos obscens o demandes de favors sexuals), i el mes nou, el ciberbullying, caracteritzat per l’ús de les xarxes socials i noves tecnologies per dur a terme aquest maltracte.

COM PUC DETECTAR SI EL MEU FILL PATEIX AQUEST TIPUS DE VIOLÈNCIA?

La majoria dels nens i joves que es troben en aquestes situacions es mostren reticents a explicar-ho tant a casa com a l’escola, principalment per por a les represàlies que poden patir per part dels agressors, i per por a empitjorar la situació. Tot i així hi ha alguns senyals d’alarma que ens poden indicar que alguna cosa no va bé amb els nostres fills:

  • No parla dels seus amics o companys de classe, no els conviden a casa i no són convidats a les festes o sortides.
  • No tenen “millor amic”.
  • Tenen por a l’escola i utilitzen estratègies d’evitació per no anar-hi.
  • Presenten ferides, cops o blaus sense donar explicacions.
  • Li falten llibres o material escolar, o estan més deteriorats del que és normal.
  • Utilitzen una ruta il·lògica per anar i tornar de l’escola.
  • Canvis en els seus horaris diaris (arriben a casa abans o més tard de l’habitual).
  • Demanen, perden o roben diners.
  • Vol anar acompanyat a l’entrada i la sortida
  • No atén a trucades, deixa d’utilitzar el telèfon o internet.
  • Està irritable i té canvis sobtats d’humor sense motiu.
  • Té dolors somàtics, mals de cap, de panxa, vòmits.
  • Té malsons, canvis en la gana i la son.
  • Es mostra trist, alentit, actitud insegura, pèrdua d’interès i d’energia.
  • Fa comentaris sobre la mort i el suïcidi.
  • Problemes de rendiment.

QUÈ PUC FER PER AJUDAR-LO?

És important estar atents a la situació dels fills a l’escola, potenciant la comunicació amb ells i vigilar les senyals d’alarma. A l’hora, és important:

  • No fomentar respostes violentes contra els agressors.
  • No treure-li importància al que està passant.
  • No culpabilitzar els fills per ser les víctimes.
  • Donar-los suport sense jutjar-los.
  • Evitar mostrar les nostres ansietats i grans preocupacions.
  • Validar els sentiments del nostre fill, explicant-li què està passant i què es farà.
  • Oferir opcions reals d’ajuda, com per exemple psicoteràpia o mediació.
  • Intentar posar-se en contacte amb altres pares de nens que poden estar vivint la mateixa situació.
  • Comunicar la situació a l’escola per què engegin el protocol d’actuació pertinent, i estar obert a participar en les mediacions que l’escola proposi, si és el cas.
  • És important demanar especial vigilància durant els patis, menjadors, banys.
  • Si la solució que ofereix el centre educatiu no és, o no es considera suficient, els pares poden contactar amb inspecció d’ensenyament per a comunicar el cas.
  • Com a últim recurs, emprar la via legal per denunciar el problema, (en cas d’alumnes majors d’edat es segueix el codi penal, per a alumnes menors s’aplica la llei del menor).

LA MILLOR SOLUCIÓ: LA PREVENCIÓ

Els alumnes implicats en aquestes situacions d’assatjament no són únicament agressor i víctima. D’entre els companys, podem destacar els que aproven el bullying activament (toleren l’agressor i en segueixen les ordres, creuen que la víctima mereix el que li passa), els que l’aproven passivament (treuen importància als fets, no hi participen però també creuen que la víctima ho mereix), els alumnes que ho desaproven passivament (no els agrada la situació però no intenten evitar-la), i finalment els que ho desaproven activament (normalment són amics de la víctima, pensen que tenen la responsabilitat d’intervenir, i participen activament intentant parar la situació).

Per tant és responsabilitat de tots intentar minimitzar al màxim aquestes situacions, sigui quin sigui el paper dels nostres fills, pel que hauríem de treballar amb ells des de casa aspectes com:

  • Empatia
  • Habilitats socials, especialment de comunicació i l’assertivitat.
  • Autoestima
  • Avaluació de les conseqüències del nostre comportament
  • Sentit crític
  • Educar en la no violència i la diversitat.

 

 

Kerzenlicht

El dol en els infants: “I ara, com li explico?”

El procés de dol en els infants

La mort d’un familiar proper és sempre una cosa difícil d’explicar als fills, més si es tracta del pare o de la mare. A tots els éssers humans ens angoixa i ens inquieta aquesta possibilitat, i intentem allunyar-la tot el que podem. Però malgrat els nostres esforços, de vegades ens veiem obligats a tenir que explicar la mort als nens.

Com a pares i mares volem protegir-los del dolor i del patiment que suposa perdre un familiar proper. Amb tota la bona intenció, els ensenyem a viure allunyant-los de la mort i oferint-los possibilitats infinites, però així també correm el risc que els hi acabi semblant que tot patir és evitable. Podríem estar transmetent el que alguns filòsofs i pedagogs anomenen, “una pedagogia de la infinitud”. És a dir, que en l’educació no es contempla ni el patiment, ni el fracàs ni la mort.

Els nens, per tant, no estan preparats per afrontar les coses que són inevitables i doloroses i, quan aquestes arriben, la seva frustració és tan gran i els seus recursos tan escassos que la possibilitat d’una elaboració adequada es fa més difícil.

Com entenen la mort els nens?

Els nens comencen a aprendre el que és la mort de manera indirecta i intuïtiva. Saben que hi ha alguna cosa inquietant en la vida, però les seves teories són limitades i estan marcades per un pensament fantàstic, egocèntric i emocional. La nostra missió és no deixar-los sols en aquest món de fantasia, i respondre les seves preguntes sobre la mort d’acord a la seva edat, però amb la major sinceritat possible, perquè cada edat té les seves pròpies idees sobre el que és morir o estar mort.

És important que ajudem als fills a apropar-se a la realitat de la mort de la manera menys angoixant possible. Els nens necessiten la nostra ajuda i acompanyament perquè el seu concepte de mort encara està “en construcció”, així com la seva elaboració del dol. Les nostres explicacions i el nostre suport afectiu són molt beneficiosos pel seu desenvolupament, tan en el moment de la pèrdua com en el futur.

Quatre conceptes clau sobre la mort explicada als nens

Hem de tenir en compte que els nens petits no fan deduccions, sinó que interpreten les nostres paraules de manera literal. Per exemple, quan els hi diem que una persona “Se n’ha anat al cel” o “a un lloc millor” interpreten literalment això, cosa que els pot confondre de manera considerable. Hi ha quatre coses que és realment important transmetre correctament als fills sobre la mort:

  • La mort és universal, tots els éssers vius moren.
    La mort és una cosa que li passa a tots els ésser vius. Negar que tots morirem és insostenible, però afirmar-ho rotundament també els hi pot generar massa angoixa. Per tant, els hem d’ajudar a anar assimilant la mort de manera progressiva.
  • La mort és irreversible, quan morim no tornarem a viure més.
    La mort és un estat permanent i no temporal ni reversible (com ells ho solen experimentar en els seus jocs).
  • Totes les funcions vitals s’acaben completament en el moment de la mort.
    Quan morim, el cos deixa de funcionar completament i no hi ha res a fer. El nen no comprèn aquest fet degut a les seves pròpies limitacions cognitives, però l’adult l’ha d’ajudar a fer-ho.
  • Tota mort té una causa física que no té res a veure amb els pensaments, emocions o sentiments de ningú.
    No és culpa del nen ni de res que hagi fet, i per tant cap possible discussió o desavinença n’ha tingut la culpa (de vegades, se’n poden sentir culpables).

Com explicar als nens la mort d’un ésser estimat

  • Donar-li la notícia el més aviat possible.
  • La persona més adequada per dir-li serà un altre ésser estimat el més proper possible.
  • Informar a l’escola el més aviat possible per tal de que prenguin les mesures oportunes.
  • Deixar que el nen faci totes les preguntes que vulgui en qualsevol moment.
  • Explicar-li sempre la veritat sobre el que ha passat, però sempre de manera adequada a la seva edat i capacitat cognitiva (nens i adolescents).
  • Explica’ls-hi mitjançant exemples vivencials que ells hagin conegut.
  • No donar moltes explicacions metafòriques o molt espirituals, perquè confondran als mes petits, que no estan preparats per conceptes simbòlics i interpreten de manera literal.
  • Als més petits, tranquil·litzar-los explicant que nosaltres estem bé i que els cuidarem, per prevenir el seu temor a que un altre familiar proper pugui morir.
  • Tranquil·litzar-los sobre la continuïtat de les seves vides futures, especialment als adolescents, que poden inquietar-se pel seu futur immediat.
  • Fer-los entendre que la mort no és l’oblit, i mantenir la persona present en la memòria a través de la conversa i el record. Parlar de la persona freqüentment els ajuda a anar elaborant el dol.
  • Els nens han de poder expressar el seu dolor i els adults hem de servir-los de model d’aprenentatge (si neguem o contenim el que sentim, ells faran el mateix, cosa que no els ajudarà).
  • A partir dels 6 anys, els nens poden participar en els rites funeraris (velatori, enterrament, funeral, misa). Participar en aquest rituals, degudament explicats i sempre acompanyant al nen, afavoreix que se senti unit a la família i integrat en l’experiència del dol familiar.
  • Els nens i adolescents necessiten acomiadar-se. La manera concreta de fer-ho dependrà del que vulgui fer el nen i del que consideri oportú la família.

En conclusió:

Si ajudem als nostres fills a fer totes i cadascuna de les coses de la vida, també és molt important que els hi parlem i ajudem a comprendre l’experiència de la mort. D’aquesta manera podrem preparar-los per afrontar la vida amb una millor comprensió del que significa viure plenament.

logo-integra-bo

Us presentem el blog d’INTEGRA

Comencem setembre amb novetats en les que portem treballant molt temps. Volem compartir amb tots vosaltres el nostre nou web i l’inici del Blog d’INTEGRA, on periòdicament publicarem entrades sobre notícies que puguin ser del vostre interès, llibres que ens han semblat interessants, temes sobre els que treballem a la consulta, nous projectes…

Us hi esperem!