Blog

Todas nuestras novedades para que no te pierdas nada

altes capacitats

Les Altes Capacitats: principals característiques en nens i adolescents

El concepte d’altes capacitats intel·lectuals fa referència a la condició en la que una persona presenta característiques intel·lectuals quantitativa i qualitativament superiors a la resta en una o vàries àrees aptitudinals.

ALGUNES CARACTERÍSTIQUES:

  • Gran facilitat i rapidesa en l’aprenentatge – aquesta característica els pot dur a avorrir-se fàcilment.
  • Destaquen per una gran habilitat verbal – poden utilitzar-la per desafiar, manipular o ofendre.
  • Tenen un elevat nivell d’activació mental – poden activar-se físicament o frustrar-se si no reben l’estimulació necessària, així com tenir dificultats per conciliar el son.
  • La seva curiositat sovint és inesgotable – poden ser altament demandants.
  • Tenen una gran capacitat de concentració amb allò que els motiva – poden no saber prioritzar i atendre únicament a allò que és del seu interès.
  • Mostren hipersensibilitat emocional i sensorial – poden tenir dificultats per gestionar les seves emocions i per tolerar segons quines olors, sorolls o tipus de tacte.
  • Tenen una gran capacitat d’observació i d’anàlisi de les situacions – la seva atenció pot dependre de forma radical segons els seus interessos.
  • Solen ser perfeccionistes i meticulosos – es solen imposar metes altes o evitar realitzar tasques on puguin fracassar.
  • Tenen un gran sentit de la justícia i preocupacions d’edats superiors – es poden mostrar rígids si els altres no actuen com ells creuen que hauria de ser.
  • Tenen una gran capacitat d’imaginació, creativitat i d’entreteniment autònom – poden semblar independents i no necessitar dels altres.

TIPOLOGIES:

  • Superdotació: inclouen aquelles persones que destaquen de forma significativament superior en totes les àrees, incloent una elevada capacitat creativa. Una de les principals característiques de la superdotació és la flexibilitat cognitiva, és a dir, que són capaços de combinar diferents tipus d’informació i d’utilitzar una gran quantitat de recursos i estratègies complexes per a la resolució de problemes.
  • Talents: es consideren talentoses aquelles persones que destaquen en un o diversos àmbits, però no en tots. Segons quantes i quines són les àrees en les que destaquen, es classifiquen en talents simples (verbal, lògic, matemàtic, social o creatiu) i en talents complexes (lògic-verbal-memorístic, artístic-figuratiu, motriu…).

 

Dins l’àmbit educatiu, els nens i adolescents amb altes capacitats requereixen d’un ensenyament adaptat que està contemplat dins la llei sobre necessitats educatives especials. En aquestes adaptacions, trobem interessant destacar que no només els continguts i objectius de l’aprenentatge s’han de poder adaptar, sinó també els mestres i professors han de poder tenir recursos per acollir les necessitats personals, emocionals i socials d’aquests alumnes.

El grup de treball en Altes Capacitats del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya i el grup de recerca en Altes Capacitats del Col·legi de Pedagogs han el·laborat una guia recent per a professionals que ens dediquem a l’atenció de persones amb altes capacitats intel·lectuals per tal d’unificar criteris d’avaluació, diagnòstic i d’intervenció personal i educativa.

logopedia

Logopèdia

logopedia

Què és la Logopèdia?

 La logopèdia és la disciplina encarregada de prevenir, avaluar, diagnosticar i tractar les alteracions de la parla, el llenguatge i la veu.

Què fa el Logopeda?

Els Logopedes avaluen, diagnostiquen i tracten desordres en la comunicació en infants i adults, així com dificultats relacionades amb diferents trastorns del neurodesenvolupament:

  • Dificultats per articular correctament alguns sons com /S/, /R/, /L/, /LL/, etc.
  • Deglució atípica per una incorrecta posició lingual en repòs i/o a l’empassar.
  • Retards en el desenvolupament, degut a retard maduratiu o bé per alguna patologia.
  • Dificultats en la lectoescriptura o en l’adquisició dels aprenentatges.
  • Trastorns en la fluidesa de la parla: disfèmia (quequeig o tartamudesa).
  • Dificultats per a empassar (disfàgia) per patologia neurològica, tant en nadons, nens o adults.
  • Problemes de veu: en infants o bé en adults, per exemple en professionals que han de parlar durant moltes hores i sovint es queden sense veu.
  • Dany cerebral adquirit degut a un ictus, un traumatisme cranioencefàlic, un tumor cerebral o una infecció i que causen alteracions en la parla, el llenguatge i les funcions cognitives.
  • Malalties neurodegeneratives que afecten la parla, el llenguatge i/o la deglució: Parkinson,Alzheimer, Esclerosi Múltiple, Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), …
  • Trastorns de l’espectre autista: TEA, Asperger, …
  • Fissura llavipalatina.
  • Afectacions neurològiques com la paràlisi cerebral.

Quan cal fer una consulta?

  • Quan hi ha hagut dificultats en el naixement i/o hi ha un retard en l’adquisició del llenguatge.
  • Sempre que es tingui una alteració o sospita de canvis a nivell de llenguatge, parla, audició, veu i/o deglució.
  • Si existeixen dificultats en l’adquisició dels aprenentatges.
  • Si s’ha patit un accident, ictus o hi ha un tumor que afecta al cervell provocant alteracions en la comunicació.
  • Quan s’ha de reiniciar un tractament d’ortodòncia que es va donar per finalitzat en el seu moment.

La necessitat de la coordinació

Des del centre INTEGRA entenem la coordinació entre els diferents professionals com un pilar bàsic en el procés de diagnòstic i d’intervenció. És per això que en alguns casos, tant l’avaluació com el tractament serà compartit o complementat amb els diferents professionals que treballem al centre, cadascún especialitzat en el seu àmbit.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

TEA sant cugat

L’hora del TEA: la transició cap a l’adolescència

TEA sant cugat

El dijous dia 8 de juny vam compartir amb pares i mares del Grup TEA Sant Cugat una xerrada molt interessant sobre la transició cap a l’adolescència dels nens i nenes amb Trastorn de l’Espectre Autista.

Vàrem parlar sobre la importància d’anticipar al màxim la informació sobre els canvis físics i psicosexuals, els canvis en les relacions socials i els canvis acadèmics, així com d’estratègies concretes sobre com explicar-ho als nens i nenes amb TEA.

Moltes gràcies al Grup TEA Sant Cugat per comptar amb nosaltres i per crear un clima distès i còmode.

trasllat

Ens traslladem a un nou espai

trasllat

Benvolgudes famílies,

us informem que a partir del dia 12 de juny les visites es realitzaran al nou centre INTEGRA, al carrer Francesc Moragas 17-19, 1r 2ª a Sant Cugat del Vallès. 

Des del mes d’agost del 2012 hem pogut compartir amb tots vosaltres l’evolució tan positiva que ha tingut INTEGRA. Gràcies a la gran confiança que heu depositat en nosaltres i a l’esforç i dedicació que hem dut a terme tots els professionals del centre, hem decidit traslladar-nos amb la il·lusió de poder-vos oferir un nou espai més ampli i amb serveis del tot consolidats.

bullying

Assetjament escolar

900 018 018. El Govern d’Espanya ha engegat el dia 1 d’aquest mes de Novembre el telèfon contra l’assatjament escolar. (Per més informació: http://www.rtve.es/noticias/20161020/se-pone-marcha-900-018-018-telefono-contra-acoso-escolar/1428902.shtml)

Segons un estudi recent de Save The Children (2016) gairebé 1 de cada 10 nens de Secundària reconeixen haver patit violència escolar entre iguals.

“Sempre ha passat i no es pot canviar”, “és cosa de nens”, “ja passarà, tots hem passat per això” són alguns dels mites que, per sort cada vegada menys, sentim quan algú parla del bullying, però la realitat és que és una forma de violència que vulnera els drets dels infants, podent tenir com a conseqüències símptomes d’estrès postraumàtic (malsons, ansietat, insomni, pànic,…), depressió, intents de suïcidi, dèficit d’autoestima o fracàs escolar entre d’altres, i per tant requereixen respostes de protecció i intervenció per part dels adults del seu entorn.

QUÈ ÉS EL BULLYING O ASSETJAMENT ESCOLAR?

Segons les institucions jurídiques del nostre país, es defineix com incidents entre alumnes o estudiants que es prolonguen durant un període de temps, que poden consistir en actes violents o l’aïllament deliberat de la víctima que degenera en una relació jeràrquica de dominació-submissió, així com una intencionalitat de ferir-la ja sigui física, psicològica o emocionalment.

PERÒ NINGÚ L’HA PEGAT MAI!

És important tenir en compte que les agressions físiques no són la única modalitat d’aquest tipus de violència. Juntament amb aquest tipus de bullying, en podem trobar d’altres, com el verbal (insults, mots despectius o menyspreu públic), psicològic (accions encaminades a provocar temor i inseguretat), social (amb l’objectiu d’aïllar la víctima del grup), sexual (tocaments sense consentiment, gestos obscens o demandes de favors sexuals), i el mes nou, el ciberbullying, caracteritzat per l’ús de les xarxes socials i noves tecnologies per dur a terme aquest maltracte.

COM PUC DETECTAR SI EL MEU FILL PATEIX AQUEST TIPUS DE VIOLÈNCIA?

La majoria dels nens i joves que es troben en aquestes situacions es mostren reticents a explicar-ho tant a casa com a l’escola, principalment per por a les represàlies que poden patir per part dels agressors, i per por a empitjorar la situació. Tot i així hi ha alguns senyals d’alarma que ens poden indicar que alguna cosa no va bé amb els nostres fills:

  • No parla dels seus amics o companys de classe, no els conviden a casa i no són convidats a les festes o sortides.
  • No tenen “millor amic”.
  • Tenen por a l’escola i utilitzen estratègies d’evitació per no anar-hi.
  • Presenten ferides, cops o blaus sense donar explicacions.
  • Li falten llibres o material escolar, o estan més deteriorats del que és normal.
  • Utilitzen una ruta il·lògica per anar i tornar de l’escola.
  • Canvis en els seus horaris diaris (arriben a casa abans o més tard de l’habitual).
  • Demanen, perden o roben diners.
  • Vol anar acompanyat a l’entrada i la sortida
  • No atén a trucades, deixa d’utilitzar el telèfon o internet.
  • Està irritable i té canvis sobtats d’humor sense motiu.
  • Té dolors somàtics, mals de cap, de panxa, vòmits.
  • Té malsons, canvis en la gana i la son.
  • Es mostra trist, alentit, actitud insegura, pèrdua d’interès i d’energia.
  • Fa comentaris sobre la mort i el suïcidi.
  • Problemes de rendiment.

QUÈ PUC FER PER AJUDAR-LO?

És important estar atents a la situació dels fills a l’escola, potenciant la comunicació amb ells i vigilar les senyals d’alarma. A l’hora, és important:

  • No fomentar respostes violentes contra els agressors.
  • No treure-li importància al que està passant.
  • No culpabilitzar els fills per ser les víctimes.
  • Donar-los suport sense jutjar-los.
  • Evitar mostrar les nostres ansietats i grans preocupacions.
  • Validar els sentiments del nostre fill, explicant-li què està passant i què es farà.
  • Oferir opcions reals d’ajuda, com per exemple psicoteràpia o mediació.
  • Intentar posar-se en contacte amb altres pares de nens que poden estar vivint la mateixa situació.
  • Comunicar la situació a l’escola per què engegin el protocol d’actuació pertinent, i estar obert a participar en les mediacions que l’escola proposi, si és el cas.
  • És important demanar especial vigilància durant els patis, menjadors, banys.
  • Si la solució que ofereix el centre educatiu no és, o no es considera suficient, els pares poden contactar amb inspecció d’ensenyament per a comunicar el cas.
  • Com a últim recurs, emprar la via legal per denunciar el problema, (en cas d’alumnes majors d’edat es segueix el codi penal, per a alumnes menors s’aplica la llei del menor).

LA MILLOR SOLUCIÓ: LA PREVENCIÓ

Els alumnes implicats en aquestes situacions d’assatjament no són únicament agressor i víctima. D’entre els companys, podem destacar els que aproven el bullying activament (toleren l’agressor i en segueixen les ordres, creuen que la víctima mereix el que li passa), els que l’aproven passivament (treuen importància als fets, no hi participen però també creuen que la víctima ho mereix), els alumnes que ho desaproven passivament (no els agrada la situació però no intenten evitar-la), i finalment els que ho desaproven activament (normalment són amics de la víctima, pensen que tenen la responsabilitat d’intervenir, i participen activament intentant parar la situació).

Per tant és responsabilitat de tots intentar minimitzar al màxim aquestes situacions, sigui quin sigui el paper dels nostres fills, pel que hauríem de treballar amb ells des de casa aspectes com:

  • Empatia
  • Habilitats socials, especialment de comunicació i l’assertivitat.
  • Autoestima
  • Avaluació de les conseqüències del nostre comportament
  • Sentit crític
  • Educar en la no violència i la diversitat.

 

 

Kerzenlicht

El dol en els infants: «I ara, com li explico?»

El procés de dol en els infants

La mort d’un familiar proper és sempre una cosa difícil d’explicar als fills, més si es tracta del pare o de la mare. A tots els éssers humans ens angoixa i ens inquieta aquesta possibilitat, i intentem allunyar-la tot el que podem. Però malgrat els nostres esforços, de vegades ens veiem obligats a tenir que explicar la mort als nens.

Com a pares i mares volem protegir-los del dolor i del patiment que suposa perdre un familiar proper. Amb tota la bona intenció, els ensenyem a viure allunyant-los de la mort i oferint-los possibilitats infinites, però així també correm el risc que els hi acabi semblant que tot patir és evitable. Podríem estar transmetent el que alguns filòsofs i pedagogs anomenen, “una pedagogia de la infinitud”. És a dir, que en l’educació no es contempla ni el patiment, ni el fracàs ni la mort.

Els nens, per tant, no estan preparats per afrontar les coses que són inevitables i doloroses i, quan aquestes arriben, la seva frustració és tan gran i els seus recursos tan escassos que la possibilitat d’una elaboració adequada es fa més difícil.

Com entenen la mort els nens?

Els nens comencen a aprendre el que és la mort de manera indirecta i intuïtiva. Saben que hi ha alguna cosa inquietant en la vida, però les seves teories són limitades i estan marcades per un pensament fantàstic, egocèntric i emocional. La nostra missió és no deixar-los sols en aquest món de fantasia, i respondre les seves preguntes sobre la mort d’acord a la seva edat, però amb la major sinceritat possible, perquè cada edat té les seves pròpies idees sobre el que és morir o estar mort.

És important que ajudem als fills a apropar-se a la realitat de la mort de la manera menys angoixant possible. Els nens necessiten la nostra ajuda i acompanyament perquè el seu concepte de mort encara està “en construcció”, així com la seva elaboració del dol. Les nostres explicacions i el nostre suport afectiu són molt beneficiosos pel seu desenvolupament, tan en el moment de la pèrdua com en el futur.

Quatre conceptes clau sobre la mort explicada als nens

Hem de tenir en compte que els nens petits no fan deduccions, sinó que interpreten les nostres paraules de manera literal. Per exemple, quan els hi diem que una persona “Se n’ha anat al cel” o “a un lloc millor” interpreten literalment això, cosa que els pot confondre de manera considerable. Hi ha quatre coses que és realment important transmetre correctament als fills sobre la mort:

  • La mort és universal, tots els éssers vius moren.
    La mort és una cosa que li passa a tots els ésser vius. Negar que tots morirem és insostenible, però afirmar-ho rotundament també els hi pot generar massa angoixa. Per tant, els hem d’ajudar a anar assimilant la mort de manera progressiva.
  • La mort és irreversible, quan morim no tornarem a viure més.
    La mort és un estat permanent i no temporal ni reversible (com ells ho solen experimentar en els seus jocs).
  • Totes les funcions vitals s’acaben completament en el moment de la mort.
    Quan morim, el cos deixa de funcionar completament i no hi ha res a fer. El nen no comprèn aquest fet degut a les seves pròpies limitacions cognitives, però l’adult l’ha d’ajudar a fer-ho.
  • Tota mort té una causa física que no té res a veure amb els pensaments, emocions o sentiments de ningú.
    No és culpa del nen ni de res que hagi fet, i per tant cap possible discussió o desavinença n’ha tingut la culpa (de vegades, se’n poden sentir culpables).

Com explicar als nens la mort d’un ésser estimat

  • Donar-li la notícia el més aviat possible.
  • La persona més adequada per dir-li serà un altre ésser estimat el més proper possible.
  • Informar a l’escola el més aviat possible per tal de que prenguin les mesures oportunes.
  • Deixar que el nen faci totes les preguntes que vulgui en qualsevol moment.
  • Explicar-li sempre la veritat sobre el que ha passat, però sempre de manera adequada a la seva edat i capacitat cognitiva (nens i adolescents).
  • Explica’ls-hi mitjançant exemples vivencials que ells hagin conegut.
  • No donar moltes explicacions metafòriques o molt espirituals, perquè confondran als mes petits, que no estan preparats per conceptes simbòlics i interpreten de manera literal.
  • Als més petits, tranquil·litzar-los explicant que nosaltres estem bé i que els cuidarem, per prevenir el seu temor a que un altre familiar proper pugui morir.
  • Tranquil·litzar-los sobre la continuïtat de les seves vides futures, especialment als adolescents, que poden inquietar-se pel seu futur immediat.
  • Fer-los entendre que la mort no és l’oblit, i mantenir la persona present en la memòria a través de la conversa i el record. Parlar de la persona freqüentment els ajuda a anar elaborant el dol.
  • Els nens han de poder expressar el seu dolor i els adults hem de servir-los de model d’aprenentatge (si neguem o contenim el que sentim, ells faran el mateix, cosa que no els ajudarà).
  • A partir dels 6 anys, els nens poden participar en els rites funeraris (velatori, enterrament, funeral, misa). Participar en aquest rituals, degudament explicats i sempre acompanyant al nen, afavoreix que se senti unit a la família i integrat en l’experiència del dol familiar.
  • Els nens i adolescents necessiten acomiadar-se. La manera concreta de fer-ho dependrà del que vulgui fer el nen i del que consideri oportú la família.

En conclusió:

Si ajudem als nostres fills a fer totes i cadascuna de les coses de la vida, també és molt important que els hi parlem i ajudem a comprendre l’experiència de la mort. D’aquesta manera podrem preparar-los per afrontar la vida amb una millor comprensió del que significa viure plenament.

insomnio-infantil

«Mama, Papa… No puc dormir»

Els trastorns del son inclouen dificultats per conciliar o mantenir el son, conductes anormals durant el son o quedar-se adormit en moments inapropiats. L’insomni és el trastorn del son més freqüent en edat infantil; s’estima una prevalença del 14% en nens majors a 5 anys.

Parlem d’insomni quan apareix la dificultat per adormir-se o mantenir el son durant la nit, que es manté durant almenys un mes i que provoca malestars durant el dia, com nerviosisme, irritabilitat o somnolència, entre altres.

Quins són els tipus d’insomni més freqüents en edat inantil?

Insomni conductual

El nen o nena no pot adormir-se sol i necessita la presència dels pares. Sovint el seu comportament es caracteritza per la resistència a anar a dormir, plors i irritabilitat. Durant els despertars nocturns, reclama l’atenció dels pares i requereix la seva presència de nou per a tornar-se a adormir.

Insomni per higiene del son inadequada

Aquest tipus d’insomni apareix com a conseqüència de realitzar activitats o conductes durant el dia o just abans d’anar a dormir que interfereixen en la qualitat del son durant la nit. Les més freqüents són:

  • Consum d’aliments que contenen cafeïna o xocolata.
  • Activitats esportives intenses poc temps abans d’anar a dormir.
  • Estimulació lluminosa (televisió, ordinador, mòvil, tabletes…).

Recomanacions generals per evitar o millorar l’insomni infantil:

  • Establir un horari fixe per anar a dormir i per a despertar-se.
  • Tenir una rutina prèvia que anticipi el son, com pot ser: sopar, rentar dents, fer pipi i estona per explicar o llegir un conte.
  • Mantenir l’habitació confortable, sense llums intenses o sorolls ambientals.
  • Evitar que el nen o nena realitzi activitats físiques intenses prèvies a l’hora d’anar a dormir.
  • És important anar preparant al nostre fill per a que el seu cos es vagi relaxant. Es pot utilitzar un to de veu calmat i evitar sobreexitar-lo en acabar l’hora de sopar.
  • Evitar l’ús de dispositius electrònics  minuts abans d’anar a dormir.
  • Practicar de forma conjunta amb el nostre fill exercicis de relaxació que formin part de la rutina per anar a dormir.

Algunes consideracions:

Cal tenir en compte que les causes de l’insomi infantil poden ser diverses. Dins la consulta, sovint apareixen problemes relacionats amb el son en nens i nenes amb un temperament ansiós, o com a indicador precoç d’una alteració de l’estat d’ànim, així com nens i nenes amb TDAH a qui freqüentment els resulta difícil la regulació del son-vigília.

D’aquesta manera, cal poder conèixer i entendre la causa o causes del problema, així com els factors que el mantenen per a poder-hi intervenir de forma adequada en el cas que sigui necessari.

noticies

Notícies antigues més destacades

CONFERÈNCIA: COMUNICACIÓ EFICAÇ ENTRE PARES I FILLS

Durant el mes de desembre hem realitzat una xerrada a l’escola Pins del Vallès dirigida als pares i mares de primària. La biblioteca de l’escola s’ha omplert i hem pogut gaudir d’uns pares i mares molt col·laboradors i participatius!

Hem parlat del to de veu, la postura, el missatge que volem transmetre, l’espai i el moment adequats… Amb aquesta xerrada hem volgut establir les bases per aconseguir una comunicació eficaç amb els nostres fills, posant èmfasi en l’escolta activa, i en el quan i com fer-ho.

CICLE DE CONFERÈNCIES A BARBERÀ DEL VALLÉS

Un cop més, INTEGRA col·labora amb l’Associació Salut Mental Sabadell, amb un cicle de conferències que es duran a terme els dies 17 d’Octubre, 14 de Novembre i 9 de Desembre.

La primera, que estarà dedicada a l’ús de les noves tecnologies i les xarxes socials per part dels adolescents, tindrà lloc a la biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallés.

A continuació us deixem el cartell i la informació de la xerrada per si és del volstre interès.

Taller sobre l’ ÚS DE LES XARXES SOCIALS: Internet, wahtsap…

 

COL·LABOREM AMB L’ASSOCIACIÓ SALUT MENTAL SABADELL

El pròxim dia 20 de febrer parlarem sobre la importància de l’autocura quan ens fem càrreg d’un familiar amb una malaltia mental greu. Sota el títol “Cuidar-me jo per cuidar-te a tu”, farem una breu introducció sobre els punts principals que treballarem als pròxims tallers per a familiars.

La sessió, que anirà a càrrec de les psicòlogues, Cristina Balés, Maria Corchero i Mireia Arroyo va dirigida a pares i cuidadors familiars de nens, adolescents i adults amb problemes greus de salut mental, aquells que pateixen trastorns psiquiàtrics greus (esquizofrènia, trastorns afectius bipolars, alteracions de la personalitat, trastorns del desenvolupament, trastorns alimentaris, etc.).

Els objectius d’aquesta sessió són fer notar la necessitat de cuidar-se per poder ocupar-se adequadament dels altres, fer conscients les conseqüències positives i negatives de cuidar a un familiar, i donar estratègies de prevenció i d’afrontament per a aquestes conseqüències negatives sense tenir en compte la salut general del cuidador.

Serà el dia 20 de febrer a les 19.00h. al Casal Pere Quart de Sabadell. (A partir d’ aquesta conferència, s’ organitzarà un taller de diferents sessions per tal que les persones interessades puguin aprofundir sobre el tema. Informarem sobre el taller el dia de la conferència).

Sessió Formativa: CUIDAR-ME JO PER CUIDAR-TE A TU

 

SOM NOTÍCIA A LA REVISTA “TOT Sant Cugat”

Presentem Integra

Des del mes de setembre, Sant Cugat disposa d’un nou centre de diagnòstic i tractament psicològic de nens i adults. Integra està especialitzat en psicologia ambulatòria, és a dir, tractament psicològic que no precisa ingrés. Compta amb diverses unitats específiques pel tractament del trastorn de conducta en nens i adolescents, el Trastorn Límit de la Personalitat (TLP) en adolescents i adults joves, el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDA-H) en nens, adolescents i adults, i el tractament en situacions de divorci o separació dels pares per a nens.
El centre compta amb tres psicòlogues, Maria Corchero, Mireia Arroyo i Cristina Balés, dos psiquiatres, i un servei de logopèdia.

També realitzen xerrades a escoles per a pares i professors sobre temes relacionats amb la psicologia dels nens i adolescents.

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/12/presentem-integra-11586.php

 

CONFERÈNCIA SOBRE EL TLP

El TLP és un trastorn encara poc conegut per la població general, però que provoca grans alteracions en la vida dels afectats i de les seves famílies. Sovint la persona amb TLP té problemes per gestionar la seva vida degut a la gran inestabilitat emocional que pateix. El seu comportament impulsiu i poc planificat por portar-la a implicar-se en conductes de risc relacionades amb la sexualitat, els tòxics o els trastorns alimentaris.

El moment del diagnòstic sol ser difícil i desconcertant per tota la família, i sovint falta informació. Les famílies tenen molts dubtes de què fer, què no fer, per on començar i com actuar. Aquesta sessió té com a objectiu explicar millor el trastorn a tots els implicats (l’afectat, la família, els amics i els educadors), així com el seu tractament i oferir estratègies pràctiques pel seu abordatge dins la família.

El nostre enfocament es basa en dos punts generals. En primer lloc, cal ajudar a la família a entendre i acceptar el diagnòstic. Una vegada superat aquest tram inicial, és necessari escoltar les seves preocupacions i dubtes, i ajudar-los a comprendre en què consisteix el trastorn i què poden fer per acompanyar als seus fills, millorar el seu futur i la seva qualitat de vida.

Xerrada sobre el TLP. El trastorn límit de la personalitat.El paper de la família

 

logo-integra-bo

Us presentem el blog d’INTEGRA

Comencem setembre amb novetats en les que portem treballant molt temps. Volem compartir amb tots vosaltres el nostre nou web i l’inici del Blog d’INTEGRA, on periòdicament publicarem entrades sobre notícies que puguin ser del vostre interès, llibres que ens han semblat interessants, temes sobre els que treballem a la consulta, nous projectes…

Us hi esperem!